Parc dels estanys

Informació general

Mentre que el tram de llevant del recorregut perimetral del Parc dels Estanys va estar pensat i dissenyat per a l’observació i gaudi dels ocells, aquest segon tram, que recorre el costat nord, està enfocat a altres espècies no menys importants i interessants, encara que més desconegudes. S’ha de tenir en compte que la qualitat d’un espai és directament proporcional a la seva biodiversitat. Quantes més espècies visquin en un indret, més ric és aquest. Incrementar el grau de diversitat del Parc i ajudar a la recuperació d’espècies que han patit molt degut a l‘alteració dels hàbitats a casa nostra, ha estat l’objectiu d’aquesta darrera actuació dins el Parc. En tot cas, millorant la possibilitat de gaudi i observació de la natura. La variada plantació d’espècies vegetals, la creació d’hàbitats i refugis per la fauna més diversa l’enriqueixen, possibilitant l’establiment de nous organismes.

Sense oblidar que els ocells també es veuran beneficiats per l’augment de diversitat, els amfibis trobaran a la bassa temporal de nova creació un lloc segur on reproduir-se; rèptils, petits mamífers i tota mena d’invertebrats podran amagar-se als espais entre les pedres que els ofereixen els murs de pedra seca i alguns insectes refugiar-se als hotels especialment bastits per a ells. També s’ha plantat arbres, arbusts i altres plantes que, pol·linitzats pels insectes, donaran fruits que altres animals aprofitaran.

Només cal una mica de paciència i molt de respecte per tal de deixar que la Natura actuï i, a poc a poc, arribi a un nou equilibri, millor que el que havia assolit.

Murs de pedra seca: construccions tan antigues com l'agricultura

Eren bastits amb les pedres que els pagesos enretiraven dels camps i horts que treballaven. La construcció es feia encaixant les pedres sense lligar-les amb cap tipus d'argamassa, per això es diuen de pedra seca.

Aquest espai recrea el paisatge dels antics horts de fruiterars amb oliveres, ametllers i cirerers, barrejats amb cirerers d’arboç. Antigament, els murs de pedra seca separaven les diferents feixes i permetien tenir terreny horitzontal cultivable en pendents més o menys pronunciats, impedint l'erosió i facilitant el drenatge. També s'empraven per a separar les diferents finques o a mode de tanca. Els forats entre les seves pedres constitueixen un hàbitat ideal per tota mena de fauna de mida petita: petits mamífers, rèptils, insectes i, fins i tot, hi poden niar alguns ocells. Falgueres, molses, líquens i altres espècies vegetals també hi troben suport per créixer.

Malauradament, els canvis radicals en la societat actual han provocat l’abandonament de les antigues pràctiques agrícoles i de la quasi totalitat de petites feixes, que han desaparegut per donar pas a edificacions o infraestructures viàries. I, és clar, dels murs de pedra seca, pràcticament, només ens en queda un record nostàlgic. En tot cas, el 2018, la UNESCO va reconèixer com a element representatiu del Patrimoni Cultural Immaterial l’art de la pedra seca: els seus coneixements i tècniques.

Basses temporàries: ecosistemes singulars i poc coneguts

Les basses temporals es diuen així perquè, en dependre únicament de l'aigua de la pluja,  s'eixuguen en períodes de sequera i/o forta insolació. Són típiques del clima mediterrani. Les etapes d’assecada fan impossible la vida d’organismes exclusivament aquàtics com, per exemple, els peixos. Aquest fet és molt important, per exemple, per determinats amfibis ja que, en aquests espais, s’hi poden reproduir sense assolir el risc que els  peixos depredin les seves postes. A banda de granotes i gripaus, molta altra fauna específica i especialitzada hi fa vida.

Tots els organismes, tant animals com vegetals, que prosperen en aquesta mena d’hàbitats canviants, de condicions extremes, han d'estar molt ben adaptats a les radicals transformacions que pateix al llarg del temps, i el seu alt grau d’especialització els fa molt vulnerables. La desaparició  de les basses temporals porta associada la seva pròpia desaparició. En l’actualitat, la majoria d’aquesta mena de basses ha desaparegut de casa nostra i, amb elles la fauna i flora específica que s’hi desenvolupava. Per tant, és fàcil entendre la importància de la seva conservació i recuperació.

Donades les característiques d’aïllament del Parc, envoltat d’asfalt, és de preveure que el procés de retorn de les espècies pròpies de les basses temporals sigui lent.

Hotels per insectes: per uns «altres turistes»  molt necessaris

S'estima que sense la labor pol·linitzadora dels insectes només tindríem una tercera part de les fruites i verdures que consumim. I un 90% de les espècies vegetals del món depèn, per reproduir-se, d'animals que pol·linitzin les seves flors. I què passaria si desapareguessin els insectes que depreden sobre els paràsits de les plantes? Millor no plantejar-s’ho.

Els anomenats hotels d’insectes són construccions especialment pensades per oferir refugi i llocs de reproducció segurs a diverses classes d’insectes. Uns són fonamentals en la pol·linització de les plantes i altres ens asseguren un bon control de les plagues. I tots plegats constitueixen un dels pilars bàsics de la cadena tròfica, és a dir, són preses d’altres organismes més grans.

Els arbres, els arbusts i altres plantes que s’han incorporat al paisatge d’aquesta part del Parc dels Estanys, a banda del seu valor estètic, constitueixen un element bàsic en l’objectiu d’incrementar la biodiversitat de l’espai. Representen el  «bufet lliure»  on s’atiparan aquests «altres turistes», que pagaran fecundant les flors, controlant les plagues que afecten els vegetals i, en darrer terme, segurament acabaran ells mateixos com a plat principal del menú de diversos vertebrats (ratpenats, ocells, rèptils, amfibis).

I tan importants són els grans arbres com les mates més humils, que també sostenen la seva fauna específica. Aquesta, sovint és tan vistosa com les papallones que necessiten que es respecti el cicle vital de les seves plantes nutrícies per poder completar el seu cicle reproductor.

Carlos Alvarez-Cros, Grup de Natura Sterna